Els residus de demolició són els materials que surten en enderrocar o desmuntar una construcció: formigó, maó, metalls, fusta, vidre, plàstics, guix i, en algunes obres, residus perillosos com l’amiant. A la Llista europea de residus (LER) ocupen el capítol 17, juntament amb els de construcció, i la seva destinació depèn sobretot d’una cosa: que se separin a la mateixa obra. Separats, la majoria es reciclen; barrejats, bona part acaba a l’abocador.
Quins tipus de residus genera una demolició?
En pes, en una demolició predominen el formigó, la ceràmica i els metalls. En una demolició industrial, a més, el metall té molt més protagonisme que en un edifici d’habitatges: estructures, dipòsits, canonades i maquinària. Aquesta és la classificació habitual, amb el codi LER més freqüent de cada fracció:
| Fracció | D’on surt | Codi LER habitual | Destinació habitual |
|---|---|---|---|
| Formigó | Estructura, soleres, prefabricats | 17 01 01 | Planta de residus de la construcció: àrid reciclat |
| Maons, teules i ceràmica | Tancaments, envans, cobertes | 17 01 02 / 17 01 03 | Àrid reciclat |
| Ferro i acer | Perfils, xapa, armadures, dipòsits | 17 04 05 | Reciclatge com a ferralla fèrrica per a acereries |
| Coure, bronze i llautó | Canonades, peces, debanats | 17 04 01 | Reciclatge de no fèrrics |
| Alumini | Fusteria metàl·lica, cobertes, perfils | 17 04 02 | Reciclatge de no fèrrics |
| Cables | Instal·lació elèctrica | 17 04 11 | Granulació per separar el metall del plàstic |
| Fusta | Fusteria, palets, encofrats | 17 02 01 | Reciclatge o valorització |
| Vidre i plàstic | Finestres, lluernes, conduccions | 17 02 02 / 17 02 03 | Reciclatge segons la qualitat |
| Guix | Cels rasos, envans de placa | 17 08 02 | Reciclatge específic |
| Barreges | El que no s’ha separat | 17 09 04 | Planta de classificació o abocador |
Els metalls són la fracció que conserva més valor. Què els passa fins que tornen a la indústria ho expliquem a economia circular i demolició industrial.
Quins residus de demolició són perillosos?
A la LER, els residus perillosos porten un asterisc darrere del codi. En demolició, els més habituals són aquests:
- Amiant: materials d’aïllament (17 06 01*) i materials de construcció que en contenen, com el fibrociment (17 06 05*). El retira, abans de la demolició, una empresa inscrita al RERA amb un pla de treball aprovat per l’autoritat laboral.
- Residus amb PCB (17 09 02*): segelladors, revestiments o condensadors antics. Els transformadors amb PCB tenen el seu propi circuit de gestió, que expliquem al nostre servei de transformadors elèctrics.
- Mescles bituminoses amb quitrà (17 03 01*) i terres contaminades (17 05 03*).
- Restes de l’activitat industrial: olis, envasos contaminats, productes químics o fangs, que no són de construcció però apareixen en buidar la planta.
Tots es retiren abans de l’enderroc i per separat, i cadascun va a un gestor final autoritzat per a aquell residu. Com es tracten, ho expliquem a l’article sobre el tractament de residus perillosos.
Per què és tan important separar els residus en origen?
Perquè, un cop barrejats, separar-los és car i sovint impossible. Un formigó amb restes de guix, fusta o plàstic ja no serveix per fabricar àrid reciclat de qualitat; un acer barrejat amb runa perd valor i obliga a fer processos addicionals. El residu barrejat (17 09 04) és el que té més probabilitats d’acabar a l’abocador.
A més, des de l’1 de juliol de 2022 separar ja no és una opció: la Llei 7/2022 obliga a classificar els residus de la construcció i demolició no perillosos en un mínim de sis fraccions, preferentment a la mateixa obra. Què exigeix exactament la llei i des de quan és obligatòria la demolició selectiva ho expliquem a l’article sobre la nova llei de demolició selectiva.
Com s’organitza la separació a l’obra?
La separació comença molt abans que s’omplin els contenidors. La regla que funciona millor és simple: no enderroquis el que pots desmuntar.
- Desmuntatge selectiu abans de l’enderroc. Les instal·lacions, la fusteria, les cobertes lleugeres i els equips surten sencers i nets abans que la maquinària pesant toqui l’estructura.
- Una zona d’aplec per fracció, senyalitzada i amb accés per a la càrrega.
- Contenidors dimensionats per a cada material: no és el mateix el volum de cable d’una nau que el del seu formigó.
- Tall del metall a mida amb oxitall o cisalla, per carregar-lo i transportar-lo amb eficàcia.
- Un document a cada sortida: obra de procedència, quantitat, codi LER i gestor de destinació, tal com exigeix el Reial decret 105/2008.
Aquesta documentació és la base de la traçabilitat, que tractem a fons a l’article sobre la traçabilitat en la gestió de residus industrials.
Què es pot reutilitzar abans que sigui residu?
El millor que li pot passar a un material de demolició és no convertir-se en residu. La jerarquia de la Llei 7/2022 posa la preparació per a la reutilització per davant del reciclatge, i l’article 30 demana classificar, preferentment a la mateixa obra, els elements reutilitzables, com ara teules, sanitaris o elements estructurals.
En una demolició industrial, els candidats més clars són la maquinària que encara té mercat, els ponts grua, els motors i les bombes en bon estat i els perfils metàl·lics sans. Perquè es puguin aprofitar, cal identificar-los a l’estudi previ i desmuntar-los amb cura, no a cops d’excavadora. Com es recicla cada material d’obra, amb més detall en els metàl·lics, ho tens a reciclatge de materials de construcció.
Com gestionem els residus de les nostres demolicions a Alberich
A Alberich separem en origen amb contenidors d’1 a 30 m³ i transportem els residus amb flota pròpia. El metall va a les nostres plantes: les cisalles de 600 a 1.000 t preparen la ferralla pesant, la fragmentadora de 4.000 HP de Castellbisbal processa la més complexa i la separació per corrents de Foucault i raigs X recupera els no fèrrics. Tot el material passa un control radiològic a l’entrada.
Les fraccions no metàl·liques van a plantes autoritzades per a cada tipus de residu. En els residus perillosos coordinem l’operació i el gestor final autoritzat figura a la documentació. Com a gestors de residus autoritzats (E-345.97), emetem els certificats de gestió que tanquen l’obra.
El resultat és una taxa de reciclatge superior al 90 % en la majoria dels nostres projectes, amb casos del 100 % com el dipòsit industrial de 30 metres. Pots veure com encaixa en el servei complet a demolicions industrials.
Preguntes freqüents
Qui paga la gestió dels residus d’una demolició?
L’estudi de gestió de residus del projecte ha d’incloure una valoració del cost, que figura com a capítol independent del pressupost. Qui executa l’obra assumeix els costos de gestió i lliura a la propietat els certificats que n’acrediten la gestió.
Què és un residu inert?
És el que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives: no es dissol, no crema i no contamina l’aigua ni el sòl amb què entra en contacte. El formigó i el maó nets en són els exemples més comuns.
Els residus de demolició poden anar a l’abocador?
Només com a última opció, per al que no es pot reutilitzar, reciclar ni valoritzar, i després d’un tractament previ. A més, des del 2023 el dipòsit en abocador paga un impost estatal, cosa que encareix no separar.
Quant de temps cal guardar la documentació dels residus?
Cinc anys. El Reial decret 105/2008 obliga tant la propietat, com a productora dels residus, com qui executa l’obra a conservar la documentació de cada any natural durant els cinc anys següents, inclosos els certificats de gestió.
Si has d’enderrocar, demana que l’estudi previ inclogui una estimació de residus per fracció: és la millor manera de saber quant es reciclarà i quant costarà gestionar el que no.
