El tractament de residus perillosos és la cadena de passos que porta un residu tòxic, inflamable, corrosiu o reactiu des de l’empresa que el genera fins a una instal·lació autoritzada que el recupera o l’elimina sense risc. S’identifica amb el codi LER, s’envasa i s’etiqueta, s’emmagatzema un temps limitat, es transporta amb la documentació del trasllat (i en condicions ADR quan toca) i el tracta un gestor final autoritzat, que és qui figura als documents com a responsable del tractament.
Què es considera un residu perillós?
Segons la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, és perillós el residu que presenta una o diverses de les característiques de perillositat que recull la norma: explosiu, inflamable, irritant, tòxic, cancerigen, corrosiu, infecciós o ecotòxic, entre d’altres. Els envasos amb restes de substàncies perilloses també tenen el seu propi codi de residu perillós.
Gairebé qualsevol activitat industrial en genera algun:
| Sector | Residus perillosos habituals |
|---|---|
| Metal·lúrgia i mecanització | Taladrines (fluids de tall), olis usats, fangs de tractament de superfícies |
| Química i farmàcia | Dissolvents, reactius, principis actius, fangs de procés |
| Arts gràfiques i recobriments | Tintes i pintures amb dissolvent, vernissos, aigües de neteja |
| Automoció i tallers | Olis, bateries, líquid de frens, filtres |
| Qualsevol activitat | Envasos i draps contaminats, aerosols, RAEE amb components perillosos |
Com s’identifica i es classifica?
Amb la Llista europea de residus (LER), que assigna a cada residu un codi de sis xifres segons l’activitat i el procés que el genera. Els codis marcats amb asterisc són perillosos. Alguns residus tenen dos codis possibles, un de perillós i un altre que no ho és, segons el que continguin: són les anomenades entrades mirall, i en aquests casos la classificació depèn de la composició real, que moltes vegades només es coneix amb una analítica.
Per classificar bé cal conèixer el procés d’origen, les fitxes de dades de seguretat dels productes utilitzats i, si escau, una anàlisi en un laboratori acreditat. Un error de classificació s’arrossega a tota la resta: l’envàs, l’etiqueta, el transport i la destinació.
Com s’envasen, s’etiqueten i s’emmagatzemen?
Envasament. En recipients resistents, estancs i compatibles amb el residu, homologats per al transport quan el residu és mercaderia perillosa. Els residus perillosos no es barregen entre ells ni amb residus no perillosos: a més d’estar prohibit, una barreja pot reaccionar i encareix el tractament de tot el lot.
Etiquetatge. Cada envàs ha d’identificar el residu (codi LER i descripció), el productor, la data d’inici de l’emmagatzematge i els pictogrames de perill que corresponguin.
Emmagatzematge. En una zona coberta, amb cubeta o sistema de retenció de vessaments, ventilació, mitjans d’extinció i separació entre residus incompatibles: els àcids lluny de les bases, els oxidants lluny dels inflamables. Amb caràcter general, la Llei 7/2022 limita a sis mesos el temps que un residu perillós pot estar emmagatzemat on es produeix abans de lliurar-lo a un gestor.
Com es transporten els residus perillosos?
Abans que surti el camió, el trasllat necessita un contracte de tractament amb la instal·lació de destinació, la confirmació que el gestor accepta aquell residu (la fitxa d’acceptació) i una notificació prèvia a l’administració. Durant el viatge, el residu va acompanyat del seu document d’identificació, el full de seguiment, que es completa quan la destinació en confirma la recepció.
Si, a més, el residu és mercaderia perillosa segons l’ADR, l’acord europeu que regula el transport de mercaderies perilloses per carretera, s’hi sumen els seus requisits: conductor amb certificat ADR, vehicle senyalitzat amb panells taronja, envasos homologats i documentació de transport pròpia. No tot residu perillós està subjecte a l’ADR, ni tota mercaderia ADR és un residu, així que cal revisar-ho en cada cas. Què pot fallar en aquesta fase ho expliquem a l’article sobre els riscos de no transportar correctament els residus.
Quins tipus de tractament de residus perillosos hi ha?
La destinació depèn del tipus de residu i de la jerarquia que fixa la llei: primer, preparar per a la reutilització i reciclar; després, altres formes de valorització, com l’energètica, i només al final, eliminar.
| Tractament | En què consisteix | Residus típics |
|---|---|---|
| Regeneració i recuperació | Tornar el residu al seu ús o extreure’n un producte aprofitable | Olis usats, dissolvents (per destil·lació), metalls de bateries |
| Valorització energètica | Aprofitar-ne el poder calorífic com a combustible en instal·lacions autoritzades | Residus orgànics amb un poder calorífic alt |
| Tractament fisicoquímic | Neutralitzar, separar fases o trencar emulsions | Àcids i bases, taladrines, aigües contaminades |
| Estabilització i inertització | Fixar els contaminants en una matriu sòlida i estable | Fangs i cendres amb metalls pesants |
| Incineració | Destrucció tèrmica controlada, amb depuració de gasos | Residus orgànics tòxics, PCB, medicaments |
| Dipòsit de seguretat | Dipòsit controlat específic per a residus perillosos ja estabilitzats | El que no admet cap altre tractament |
Cadascun d’aquests tractaments el fa un gestor final amb autorització específica per a aquell residu i aquella operació. És el gestor final qui accepta el residu, el rep i respon del tractament.
Qui és responsable a cada pas?
| Figura | Què li correspon |
|---|---|
| Productor (la teva empresa) | Identificar i classificar el residu, emmagatzemar-lo bé, lliurar-lo a un gestor autoritzat i conservar la documentació que n’acredita el tractament complet |
| Agent o negociant | Organitzar la gestió per encàrrec del productor: destinació, documentació i logística |
| Transportista | Traslladar-lo amb autorització, mitjans adequats i la documentació del trasllat |
| Gestor final | Acceptar-lo, tractar-lo i figurar a la documentació com a responsable del tractament |
Què canvia si treballes amb un agent o directament amb el gestor final ho expliquem a l’article agent de residus o gestor final.
Com ho fem a Alberich
Amb els residus perillosos de la teva activitat, com ara dissolvents, pintures, aigües contaminades o envasos i draps contaminats, actuem com a agent de residus autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya. No els tractem a les nostres plantes: coordinem tota l’operació i el tractament el fa un gestor final autoritzat, que és qui figura a la documentació. La nostra feina inclou:
- Diagnosi i caracterització: procés d’origen, volum, estat físic i codi LER, amb analítica acreditada quan cal.
- Elecció de la destinació entre diversos gestors homologats (destil·lació, valorització material, estabilització, incineració o dipòsit), comparant tecnologia, terminis i cost total.
- Documentació: fitxa d’acceptació, full de seguiment, etiquetatge UNE i documentació ADR.
- Logística amb cisternes, contenidors estancs i big-bags, condicionament a les teves instal·lacions i segregació per compatibilitat química.
- Tancament per lot, del productor a la destinació, amb propostes de millora per al cicle següent.
Treballem a Catalunya, amb recollides recurrents o per campanyes, per exemple durant les aturades tècniques d’agost i de desembre. A més, som gestor autoritzat (codi E-345.97) amb línies pròpies per a metalls, RAEE i transformadors, i treballem amb les certificacions ISO 9001, 14001 i 45001.
Preguntes freqüents
Un residu perillós pot passar a ser no perillós?
Sí, si la composició canvia de debò, normalment perquè el productor substitueix una matèria primera o modifica un procés, i una analítica completa demostra que ja no presenta característiques de perillositat. És la desclassificació de perillós a no perillós: un tràmit llarg, però que millora l’indicador ambiental i obre opcions de tractament més econòmiques.
Cal donar-se d’alta per produir residus perillosos?
Sí. Les empreses que produeixen residus perillosos ho han de comunicar a l’administració ambiental de la seva comunitat autònoma abans de començar l’activitat. A Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya, que assigna a cada productor el seu codi.
Què faig amb els draps, els absorbents i els envasos contaminats?
Es gestionen com a residu perillós, amb el seu propi codi LER, encara que semblin un residu menor. Guarda’ls en un contenidor tancat i separat, mai amb les escombraries generals: un drap amb dissolvent al contenidor equivocat pot obligar a gestionar tot el contingut del contenidor com a perillós.
Gestioneu residus sanitaris?
No ens hi centrem ni formen part de la nostra oferta directa. Els residus sanitaris necessiten autoclau i circuits hospitalaris molt especialitzats, i els gestionen operadors que s’hi dediquen; si un cas ho exigeix, ens hi podem coordinar.
Si generes residus perillosos i vols revisar-ne la classificació, la destinació o el cost, envia’ns el procés d’origen, el volum i el codi LER si el coneixes. Et responem en 48 hores laborables.
