En una planta de reciclatge, la separació de metalls fèrrics i no fèrrics es fa en cadena. Primer, imants i tambors magnètics retiren el ferro i l’acer. Després, un separador de corrents de Foucault expulsa els metalls no fèrrics de la resta de materials. Finalment, sensors de raigs X, càmeres de color i operaris a la cinta separen cada no fèrric, i l’anàlisi per espectrometria confirma l’aliatge quan cal.
Aquí expliquem cada pas amb l’exemple de la planta d’Alberich a Castellbisbal. Si abans necessites les definicions bàsiques, comença per la guia de metalls fèrrics i no fèrrics; si tens dubtes sobre un metall concret, per el coure és fèrric o no fèrric?
Per què és necessària la separació de metalls fèrrics i no fèrrics?
Perquè cada metall es fon en una instal·lació diferent i amb exigències de puresa molt concretes. La ferralla fèrrica va a acereries i foneries de ferro; l’alumini, a foneries de segona fusió; el coure, a refineries i trefileries. Un metall al forn equivocat no només es perd: pot fer malbé la colada. L’exemple clàssic és el coure dins de l’acer, que no s’elimina en la fusió i fa que l’acer es torni fràgil quan es treballa en calent.
A més, separar bé és el que dona valor a la ferralla. Una barreja es paga pel que se’n pot recuperar; cada metall net, pel que val.
Què passa amb la ferralla abans de separar-la?
Tot comença a la recepció. El camió es pesa en una bàscula homologada, la càrrega passa el control radiològic i un tècnic la inspecciona per detectar impropis o materials perillosos. Amb això es decideix a quina línia va:
- Material net i classificat (perfil d’alumini, coure, retalls d’acer): s’emmagatzema per qualitats i gairebé no necessita procés.
- Ferralla fèrrica pesant (bigues, estructures, maquinària): va a la cisalla.
- Ferralla complexa i barrejada (vehicles, electrodomèstics, equips amb diversos metalls): va a la fragmentadora, que la redueix a trossos de la mida d’un puny per poder-la separar.
El recorregut complet de la part fèrrica, de la recepció a l’acereria, és a com es reciclen els materials fèrrics.
Com se separa el ferro de la resta?
Amb magnetisme, l’eina més antiga i la més eficaç. Als parcs de recuperació és habitual fer una primera selecció aproximada amb grues de grapa o d’electroimant. Després de la fragmentadora, uns tambors magnètics giratoris atreuen els trossos de ferro i acer i els treuen del flux; el que no s’hi enganxa continua endavant.
La fracció fèrrica passa per una cinta on els operaris retiren a mà les restes de coure, cable o goma que hi han quedat enganxades. És el triatge manual, o picking, i d’aquest pas depèn que la ferralla tingui pocs residuals. El resultat és la ferralla fragmentada 210-211, la qualitat que demanen les acereries de forn elèctric.
Com funcionen els corrents de Foucault?
El que surt de la fragmentadora sense ser magnètic és una barreja d’alumini, coure, llautó, zinc, plom i inoxidable amb materials no metàl·lics: plàstics, gomes, escumes, tèxtils. Per treure’n els metalls es fa servir un separador de corrents de Foucault.
El principi és senzill. Al final d’una cinta gira a gran velocitat un rotor amb imants de pols alterns. Aquest camp magnètic variable indueix corrents elèctrics als trossos de metall, i aquests corrents generen al seu torn un camp que s’oposa al del rotor. El resultat és una força de repulsió que llança el metall endavant, mentre que el plàstic o la goma simplement cauen.
Com més conductor i lleuger és el tros, millor funciona: l’alumini surt disparat amb facilitat, i l’inoxidable, que condueix poc, a penes reacciona. La barreja de no fèrrics que s’obté és la Zorba, formada sobretot per alumini però amb coure, llautó, zinc i plom.
Com es distingeixen l’alumini, el coure i l’inoxidable?
La Zorba encara és una barreja. Per separar-la per metalls es combinen diverses tecnologies, cadascuna basada en una propietat diferent:
| Tecnologia | Què detecta | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Separació magnètica | Magnetisme | Retira el ferro i l’acer en la primera fase |
| Corrents de Foucault | Conductivitat elèctrica | Separa els no fèrrics dels plàstics, les gomes i els inerts |
| Inducció | Presència de metall | Recupera els metalls que s’han escapat, com l’inoxidable o trossos de cable |
| Raigs X | Densitat atòmica | Separa els metalls lleugers (alumini) dels pesants (coure, llautó, zinc, inoxidable) |
| Colorimetria | Color i brillantor | Aparta els metalls vermells (coure, llautó, bronze) dels grisos |
| Triatge manual | El que veu un operari | Retira impropis i corregeix el que les màquines no resolen |
D’aquesta combinació en surten fraccions amb nom propi al mercat internacional: el Twitch, alumini fragmentat que se separa de la Zorba (en el nostre cas, per flotació en sec), i el Zurik, ric en metalls vermells i inoxidable. Les descrivim a metalls fragmentats.
El cas de l’acer inoxidable
L’inoxidable és l’excepció de tota la cadena: és acer, però l’austenític (304, 316) no és magnètic, de manera que els tambors no l’atrapen i viatja amb els no fèrrics. Tampoc no respon bé als corrents de Foucault, perquè condueix poc l’electricitat. Es recupera amb sensors d’inducció i es concentra en el Zurik.
L’inoxidable que arriba sencer (cubes, dipòsits, canonades de procés) no es fragmenta: es classifica per espectrometria en T304, T316 o sèries 400, perquè cada aliatge té el seu preu i la seva destinació. Ho expliquem a acer inoxidable.
Quan cal una anàlisi
Les màquines separen per propietats físiques; per conèixer la composició exacta cal una anàlisi. L’espectrometria identifica els elements d’una mostra i permet classificar aliatges que a simple vista són idèntics: dos inoxidables, dos llautons o dues qualitats de coure.
A la planta de cable d’Alberich, l’anàlisi espectrogràfica del coure forma part del mateix procés de producció. Cada qualitat de granalla de coure s’emmagatzema per separat segons el resultat, per vendre-la a trefileries o refineries amb la composició verificada.
Com és la línia de separació d’Alberich a Castellbisbal?
Tot el que hem explicat passa en una mateixa instal·lació. La fragmentadora de 4.000 HP tritura la ferralla complexa; els tambors magnètics en treuen la fracció fèrrica, que passa pel triatge manual; i la línia de postfragmentació rep tot el que no és fèrric, ho separa per mides i ho classifica amb corrents de Foucault, inducció, raigs X i colorimetria. El control radiològic verifica cada càrrega a l’entrada i a la sortida de la planta.
D’aquí en surten ferralla 210-211 per a acereries, Zorba, Twitch, Zurik i alumini per a segona fusió. És la mateixa línia que rep la ferralla complexa dels vehicles fora d’ús i dels RAEE, i la que ens permet acceptar barreges i valoritzar per separat cada metall que contenen.
Preguntes freqüents
Què és el fluff o residu lleuger de fragmentació?
És la part no metàl·lica que queda després de fragmentar vehicles o electrodomèstics: escumes, plàstics, tèxtils, gomes i pols. Se separa per aspiració i garbellament, i té el seu propi tractament. Com millor es recuperen els metalls, més net queda aquest residu i més fàcil és valoritzar-lo.
Es poden separar dos metalls que arriben units, com en un radiador de coure i alumini?
Sí, però no a la línia general. Els radiadors mixtos d’automoció, climatització i indústria tenen a Alberich una línia pròpia, que separa el coure de l’alumini per vendre’ls per separat. El cable elèctric també té planta pròpia: es granula i el coure se separa del plàstic per densitat.
Què puc fer a la meva empresa perquè la ferralla valgui més?
Separar en origen el que ja saps separar: el ferro a part i, dins dels no fèrrics, el coure, l’alumini, el llautó i l’inoxidable en contenidors diferents. El que arriba net no ha de passar per la fragmentadora i es paga per metall, no com a barreja.
Si tens material barrejat i vols saber què se’n pot recuperar, explica’ns què és i quina quantitat aproximada en tens; et responem en 48 hores laborables. Per organitzar la separació a la teva empresa, tens la guia de gestió de residus metàl·lics i la línia d’alumini i radiadors per als radiadors mixtos.
