Els metalls fèrrics tenen el ferro com a element principal: l’acer, la fosa i el ferro forjat. Els metalls no fèrrics no contenen ferro, o només en traces: l’alumini, el coure, el llautó, el bronze, el plom, el zinc o l’estany. D’aquesta diferència de composició en surten gairebé totes les altres: el magnetisme, la manera d’oxidar-se, el pes, el valor per quilo i la destinació que té cadascun quan es recicla.
Aquesta guia reuneix les definicions, una taula d’exemples i el que canvia a la pràctica quan has de separar o vendre ferralla. Si el que vols és saber si un metall concret és fèrric o no, ho tens resumit, metall per metall, a el coure és fèrric o no fèrric?
Què són els metalls fèrrics?
Són el ferro i els seus aliatges. A la indústria això vol dir, sobretot, acer: ferro amb una petita proporció de carboni (fins a un 2 %, aproximadament) i, segons el tipus, altres elements com el manganès, el crom o el níquel. Quan el carboni supera aquest llindar es parla de fosa, més dura i més fràgil, que es fa servir en peces emmotllades.
Els grups que més apareixen a la indústria i a la ferralla són aquests:
- Acers al carboni: bigues, xapa, tub, perfils, carrosseries i gairebé tota la maquinària.
- Acers aliats i d’eina: eixos, engranatges, motlles i peces sotmeses a desgast.
- Acers inoxidables: porten com a mínim un 10,5 % de crom, que els protegeix de la corrosió. Són fèrrics encara que molts no reaccionin a l’imant.
- Fosa grisa i nodular: bancades, blocs de motor, radiadors antics, tapes de registre.
- Ferro forjat o dolç: gairebé sense carboni; avui apareix sobretot en reixes i elements antics.
Tenen en comú que són resistents, relativament barats de produir i, en la majoria dels casos, magnètics. Llevat de l’inoxidable, s’oxiden amb facilitat, i aquesta capa vermellosa, el rovell, és exclusiva del ferro.
Què són els metalls no fèrrics?
Els metalls no fèrrics (també anomenats no ferrosos) són tots els que no tenen el ferro com a base. Es trien precisament pel que l’acer no ofereix: lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió o facilitat per emmotllar-los. Se solen agrupar així:
- Lleugers: alumini, magnesi i titani.
- Metalls base: coure, plom, zinc, estany i níquel.
- Aliatges de coure: llautó (coure i zinc) i bronze (coure i estany).
- Altres aliatges: el zamak (base de zinc) i els aliatges d’alumini de fosa.
- Metalls preciosos: or, plata, platí i pal·ladi.
Quan es parla de materials no fèrrics en reciclatge hi entra tot això, des del cable de coure fins a les llaunes de beguda o les llandes d’alumini. Són molt menys abundants que el ferro i obtenir-los del mineral costa més energia, i per això la seva ferralla val bastant més per quilo.
Quina diferència hi ha entre un metall fèrric i un de no fèrric?
La diferència de fons és la composició. La resta en són conseqüències, però són les que serveixen per identificar-los i les que expliquen per què cada família té usos i mercats diferents.
| Característica | Metalls fèrrics | Metalls no fèrrics |
|---|---|---|
| Composició | Ferro com a base | Sense ferro, o només en traces |
| Magnetisme | La majoria són magnètics; l’inoxidable austenític, a penes | No magnètics, llevat del níquel i el cobalt |
| Corrosió | Rovell vermellós, llevat de l’inoxidable | Sense rovell: pàtines o capes d’òxid que protegeixen |
| Densitat | Uns 7,8 g/cm³ | Molt variable: 2,7 g/cm³ l’alumini, 8,9 el coure, 11,3 el plom |
| Conductivitat elèctrica | Baixa | Molt alta en el coure i l’alumini |
| Valor com a ferralla | Menor per quilo; es mou en grans volums | Més alt per quilo; molt sensible a la puresa |
| Referència de preu | Mercat internacional de ferralla siderúrgica | Cotitzacions de l’LME en els metalls principals |
| Destinació en reciclar-se | Acereries i foneries de ferro | Foneries de segona fusió, refineries i trefileries |
Quins exemples hi ha de metalls fèrrics i no fèrrics?
Aquesta taula recull els metalls que més apareixen a la indústria i en quina forma solen arribar a una planta de reciclatge:
| Metall o aliatge | Família | Composició base | On apareix com a ferralla |
|---|---|---|---|
| Acer al carboni | Fèrric | Ferro i carboni | Estructures, xapa, maquinària, vehicles |
| Fosa | Fèrric | Ferro amb més d’un 2 % de carboni | Bancades, blocs de motor, peces emmotllades |
| Acer inoxidable | Fèrric | Ferro i crom; níquel a la sèrie 300 | Cubes alimentàries, canonades de procés, equips químics |
| Alumini | No fèrric | Alumini i els seus aliatges | Perfils de finestra, llaunes, llandes, càrters |
| Coure | No fèrric | Coure gairebé pur | Cable elèctric, canonades, bobinatges |
| Llautó | No fèrric | Coure i zinc | Aixetes, valvuleria, peces tornejades |
| Bronze | No fèrric | Coure i estany | Casquets, coixinets, engranatges, hèlices |
| Plom | No fèrric | Plom | Bateries, làmines de coberta, contrapesos |
| Zinc i zamak | No fèrric | Zinc i els seus aliatges | Canaleres, cobertes, peces injectades |
Un cas que confon: l’acer galvanitzat porta una capa de zinc, però continua sent acer. Es recicla com a ferralla fèrrica.
Com es distingeixen a simple vista?
En qualsevol parc de ferralla es fan quatre comprovacions gairebé sense pensar-hi:
- L’imant. Si s’hi enganxa amb força, gairebé segur que és acer o fosa. Si no s’hi enganxa, pot ser un no fèrric o un inoxidable austenític, que és fèrric però a penes reacciona.
- El color. Vermellós, el coure; groc daurat, el llautó; marró daurat, el bronze; gris clar, l’alumini i el zinc; gris blavós i molt tou, el plom.
- El pes. Amb la mateixa mida, l’alumini pesa gairebé tres vegades menys que l’acer, i el plom, bastant més.
- La corrosió. El rovell vermellós indica ferro. El coure es cobreix d’una pàtina fosca o verdosa, i l’alumini, d’una pols blanquinosa.
Cap prova no és definitiva per si sola. Per confirmar un aliatge, sobretot en inoxidables i metalls de valor, es recorre a l’anàlisi per espectrometria. Els casos que més despisten (l’inoxidable, el níquel, les peces xapades o mixtes) estan explicats a la resposta metall per metall.
Per què importa la diferència a l’hora de reciclar?
Perquè els fèrrics i els no fèrrics acaben en indústries diferents, i una barreja mal separada perd valor en totes dues direccions.
La ferralla fèrrica va a l’acereria, on es fon en un forn elèctric per fabricar acer nou. Allà, qualsevol resta de coure és un problema: no s’elimina en la fusió, queda dins l’acer i n’empitjora les propietats. Per això les acereries paguen més per la ferralla amb pocs residuals i penalitzen la que arriba amb cable, motors o peces de llautó.
En sentit contrari, un no fèrric amb ferro adherit (cargoleria, suports, inserts) es paga com a material de segona. Un perfil d’alumini net i un amb ferratges d’acer no valen el mateix, encara que pesin igual.
La conseqüència pràctica és senzilla: si a la teva empresa separes des de l’origen el que és fèrric del que no ho és, i dins dels no fèrrics el coure, l’alumini i el llautó, cobres cada metall pel que és. Com organitzar-ho és a la guia de gestió de residus metàl·lics.
Com separa Alberich els metalls fèrrics i no fèrrics?
A Castellbisbal la separació es fa en cadena. La ferralla complexa (vehicles al final de la vida útil, electrodomèstics, maquinària amb peces de diversos metalls) entra a la fragmentadora de 4.000 HP, i els tambors magnètics en retiren la fracció fèrrica. Després d’un control manual a la cinta, en surt com a ferralla fragmentada 210-211 per a les acereries.
El que no és magnètic passa a la línia de postfragmentació, on els corrents de Foucault, els raigs X i la colorimetria separen l’alumini, els metalls vermells i l’inoxidable. Com funciona cada tecnologia ho expliquem a com se separen els metalls fèrrics i no fèrrics en una planta.
El material que ja arriba net i classificat no necessita tot aquest recorregut: es pesa, es comprova i s’emmagatzema per qualitats. Pots veure quins materials comprem a la pàgina de compres i les famílies que venem a la indústria a metalls.
Preguntes freqüents
És el mateix «no ferrós» que «no fèrric»?
Sí. En química, «ferrós» i «fèrric» descriuen estats diferents del ferro, però en el llenguatge de la ferralla i la metal·lúrgia es fan servir com a sinònims. Els metalls fèrrics o ferrosos són els que tenen el ferro com a base; els no fèrrics o no ferrosos, tots els altres.
Els metalls no fèrrics s’oxiden?
Sí, però no fan rovell. L’alumini crea una pel·lícula fina d’òxid que el protegeix, el coure es cobreix amb el temps d’una pàtina verdosa i el zinc, d’una capa blanquinosa. En general aguanten millor la intempèrie que l’acer sense protecció, i per això es fan servir en cobertes, canaleres i instal·lacions exteriors.
El titani és un metall fèrric?
No. El titani és un no fèrric lleuger, amb una densitat d’uns 4,5 g/cm³ i una resistència a la corrosió molt alta. Es fa servir en aeronàutica, implants mèdics i equips químics. Com a ferralla és poc habitual i sempre es classifica a part de la resta.
Es pot vendre la ferralla barrejada?
Sí. A Alberich comprem tant material net i classificat com barreges que han de passar per la postfragmentació. La diferència és en el preu: una barreja es valora pel que se’n pot recuperar després de separar-la, i sempre val menys que els mateixos metalls lliurats per separat.
Si tens ferralla i no saps a quina família pertany o com separar-la, explica’ns quin material és i quina quantitat aproximada en tens. Et responem en 48 hores laborables amb una valoració.
