La prevenció de riscos laborals en demolicions industrials gira al voltant d’un document: el pla de seguretat i salut, que el contractista elabora a partir de l’estudi de seguretat del projecte i que s’ha d’aprovar abans de començar l’obra. Entorn d’aquest pla s’organitzen la coordinació entre empreses, la presència de recursos preventius, la formació de cada treballador i els equips de protecció. Aquest article explica què exigeix cada peça i com s’aplica en una obra real.
Què és el pla de seguretat i salut d’una demolició?
És el document en què l’empresa que executa la demolició explica com treballarà de manera segura en aquella obra concreta. El regula el Reial decret 1627/1997, sobre seguretat i salut en les obres de construcció, que també s’aplica a les demolicions. Encaixa en una cadena de documents amb responsables diferents:
| Document | Qui l’elabora | Quan |
|---|---|---|
| Estudi de seguretat i salut (o estudi bàsic) | Un tècnic competent designat pel promotor | Durant la redacció del projecte |
| Pla de seguretat i salut | Cada contractista, a partir de l’estudi i segons la seva manera d’executar l’obra | Abans de començar; l’aprova el coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra |
| Comunicació d’obertura del centre de treball | El contractista, davant l’autoritat laboral, amb el pla inclòs | Abans de l’inici dels treballs |
| Llibre d’incidències | És a l’obra per al control i el seguiment del pla | Durant tota l’obra |
L’estudi complet és obligatori quan es dona algun d’aquests supòsits: pressupost d’execució per contracta igual o superior a 450.759,08 euros, durada de més de 30 dies laborables amb més de 20 treballadors alhora en algun moment, més de 500 jornades de treball en total, o que es tracti de túnels, galeries, conduccions subterrànies o preses. En la resta d’obres n’hi ha prou amb un estudi bàsic.
Què ha d’incloure el pla en una demolició industrial?
Un pla genèric no serveix. En una demolició industrial ha d’entrar en el detall d’aquella instal·lació:
- El mètode i l’ordre d’enderroc, amb les mesures perquè l’estructura es mantingui estable en cada fase.
- Els treballs de risc especial: en alçada, talls amb oxitall, maniobres de grua, espais confinats com dipòsits o sitges.
- Els riscos de l’entorn: plantes en producció, atmosferes explosives, línies elèctriques, trànsit interior.
- Les proteccions col·lectives i individuals previstes per a cada tasca.
- L’organització de la prevenció: qui és el recurs preventiu i com s’actua en cas d’emergència.
El pla no és un document tancat: el contractista el pot modificar a mesura que avança l’obra o apareixen imprevistos, però cada canvi necessita l’aprovació expressa del coordinador.
Com es coordinen les empreses que treballen en la mateixa obra?
Quan en una obra hi intervé més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, el promotor ha de designar un coordinador de seguretat i salut durant l’execució. La seva funció és que les mesures d’uns no xoquin amb les d’altres i que ningú no treballi en una zona de risc creada per una altra empresa.
En una demolició industrial hi ha un nivell més de coordinació: la mateixa planta. Si la instal·lació continua en marxa, l’empresa titular del centre i la de demolició s’han d’intercanviar informació sobre els riscos de cadascuna, els procediments d’emergència i els permisos de treball, tal com estableix la normativa de coordinació d’activitats empresarials (Reial decret 171/2004). És el que permet, per exemple, tallar amb oxitall a pocs metres d’una línia que continua produint.
Quan cal un recurs preventiu a l’obra?
El recurs preventiu és una persona amb formació en prevenció que vigila a l’obra que es compleixen les mesures del pla. En construcció i demolició, la seva presència és obligatòria, entre altres casos, quan es fan treballs amb riscos especials, que el Reial decret 1627/1997 recull a l’annex II. N’hi ha diversos d’habituals en una demolició industrial:
- Risc especialment greu d’enfonsament o de caiguda d’alçada.
- Muntatge o desmuntatge d’elements prefabricats pesants.
- Exposició a agents químics amb un risc d’especial gravetat.
- Treballs a prop de línies elèctriques d’alta tensió.
El pla de seguretat i salut ha de concretar com s’organitza aquesta presència i qui l’assumeix en cada fase.
Quina formació i quins equips de protecció necessita el personal?
La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, obliga a donar a cada treballador una formació teòrica i pràctica suficient i adequada al seu lloc de treball. En demolició industrial, això inclou, segons la tasca, treballs en alçada, oxitall, maneig de maquinària i grues, espais confinats, atmosferes explosives i el pla d’emergència de l’obra.
Els equips de protecció individual (EPI) són l’última barrera, després de les proteccions col·lectives. Aquests són els habituals:
| Risc | Protecció individual |
|---|---|
| Caiguda d’objectes i cops | Casc |
| Projeccions i radiació de l’oxitall | Ulleres o pantalla de soldador i roba ignífuga |
| Talls a les mans i punxades | Guants de protecció mecànica i calçat amb puntera i sola antiperforació |
| Soroll de maquinària i de tall | Protecció auditiva |
| Pols | Mascareta filtrant del tipus que fixi l’avaluació de riscos |
| Caiguda d’alçada sense protecció col·lectiva possible | Arnès anticaigudes amb punt d’ancoratge |
| Circulació de màquines i camions | Roba d’alta visibilitat |
Quins riscos especials exigeixen un tractament a part?
Amiant
Els treballs amb risc d’exposició a l’amiant es regeixen pel Reial decret 396/2006. Només els poden fer empreses inscrites al RERA (Registre d’empreses amb risc d’amiant), amb un pla de treball aprovat per l’autoritat laboral, i la retirada s’ha d’haver completat abans de la demolició.
Atmosferes explosives (ATEX)
En plantes químiques, farmacèutiques o de combustibles hi pot haver zones classificades ATEX. Allà es descontamina abans de desmuntar, es controla l’atmosfera de manera contínua i només es fan servir eines i equips certificats.
Espais confinats
En dipòsits, sitges i fosses s’hi poden acumular gasos o hi pot faltar oxigen. Abans d’entrar-hi, es mesura l’atmosfera, es ventila i es treballa amb un permís específic i vigilància des de l’exterior.
Com es planifica tècnicament l’obra per reduir aquests riscos, des de l’estudi previ fins al control de la pols, t’ho expliquem a com es planifica una demolició segura.
La prevenció de riscos laborals en les demolicions d’Alberich: ISO 45001 i Zero Accidents
A Alberich tenim implantat un sistema de gestió de la seguretat i la salut en el treball certificat amb la norma ISO 45001, juntament amb l’ISO 9001 i l’ISO 14001 (les pots consultar a les nostres certificacions). A les nostres plantes, a més, treballem amb una cultura Zero Accidents.
A l’obra, treballar amb maquinària i equip propis ajuda a mantenir la mateixa disciplina, perquè la formació, el manteniment dels equips i el mètode són els mateixos a totes les obres. Tenim personal amb formació ATEX i equips certificats per a atmosferes explosives, i en cada projecte preparem l’estudi de seguretat i salut i el pla de gestió de residus dins del servei integral.
Alguns resultats: la torre de destil·lació de 30 metres en zona ATEX, desmuntada en 5 dies sense incidents; la passarel·la sobre una via fèrria en servei, en torns nocturns i sense interrompre la circulació; i les dues grues portuàries RTG d’un port en plena activitat. Pots veure la resta a demolicions industrials.
Preguntes freqüents
Una demolició petita també necessita un pla de seguretat i salut?
Sí. Encara que l’obra només requereixi un estudi bàsic, cada contractista ha d’elaborar el seu pla de seguretat i salut a partir d’aquest estudi. El que canvia és l’extensió dels documents, no l’obligació.
Qui aprova el pla si no hi ha coordinador de seguretat?
Quan no cal designar coordinador, per exemple perquè només hi treballa una empresa, n’assumeix les funcions la direcció facultativa, que és qui aprova el pla. En obres de les administracions públiques, el pla s’eleva a l’administració que ha adjudicat l’obra.
Qui pot ser recurs preventiu?
Un treballador designat per l’empresa, un membre del seu servei de prevenció propi o un tècnic del servei de prevenció aliè. En tots els casos necessita coneixements i experiència en aquests treballs i, com a mínim, la formació preventiva de nivell bàsic.
Quina diferència hi ha entre l’ISO 45001 i complir la llei de prevenció?
Complir la llei és obligatori per a qualsevol empresa. L’ISO 45001 és una norma internacional voluntària que certifica que l’empresa té un sistema per gestionar la seguretat i millorar-la de manera contínua, auditat per una entitat externa.
Si has d’encarregar una demolició industrial, demana el pla de seguretat i salut abans que comenci l’obra i comprova que parla de la teva instal·lació i no d’una obra qualsevol.
