Els preus dels metalls fluctuen perquè es fixen cada dia en mercats internacionals, com el London Metal Exchange (LME), on conflueixen la demanda de la indústria, la producció de mines i foneries, el cost de l’energia, el valor del dòlar i les decisions polítiques. Una empresa que genera o compra ferralla no controla cap d’aquestes variables, però sí com s’hi exposa: planificant les retirades, pactant subministraments amb una referència clara i classificant bé el material perquè cada fracció es valori pel que és.
Per què fluctuen els preus dels metalls?
Els metalls són matèries primeres que es negocien a escala mundial. El preu no el decideix un fabricant ni un comprador, sinó l’equilibri entre el que es produeix i el que es consumeix, amb un component financer que amplifica els moviments.
Un mercat de referència que cotitza cada dia
Els metalls no fèrrics, com el coure, l’alumini, el zinc, el níquel, el plom o l’estany, tenen la referència principal a l’LME, que publica preus al comptat i a tres mesos en dòlars per tona. Cada notícia que afecta l’oferta o la demanda es trasllada a aquesta cotització en qüestió d’hores. Si vols entendre com funciona per dins, ho expliquem a partir de la sèrie educativa del BIR sobre l’LME.
Oferta i demanda
La demanda la marquen la construcció, l’automoció, la indústria elèctrica i la de l’envàs, i en bona part la Xina, el consumidor de metalls més gran del món. L’electrificació hi ha afegit pressió: les xarxes, les renovables i els vehicles elèctrics necessiten molt coure i molt alumini. Pel costat de l’oferta, una vaga en una mina, el tancament d’una foneria o una restricció a l’exportació poden retallar el subministrament de cop.
Energia
Produir metall a partir de mineral consumeix molta energia, sobretot en el cas de l’alumini primari, que s’obté per electròlisi. Quan l’electricitat s’encareix, algunes plantes redueixen la producció i el preu puja. És una de les raons per les quals el metall reciclat, que necessita molta menys energia, guanya pes a la indústria.
Divises
Com que les cotitzacions són en dòlars, una empresa espanyola veu moure’s el preu en euros encara que l’LME no canviï. Si l’euro s’afebleix davant del dòlar, el metall s’encareix en euros, i a l’inrevés.
Política, aranzels i finances
Els aranzels i les sancions poden canviar les rutes del metall d’un dia per l’altre. Els aranzels que els Estats Units van endurir el 2025 sobre l’acer i l’alumini importats en són un bon exemple: van encarir el metall dins del país i van alterar els fluxos comercials a la resta del món. A tot això s’hi sumen els moviments dels fons d’inversió i el nivell d’existències als magatzems de l’LME, que amplifiquen les pujades i les baixades.
Què mou el preu de cada metall?
Cada metall té els seus propis motors. Aquesta taula resumeix els que pesen més en els metalls que circulen pel sector del reciclatge:
| Metall | Usos principals | Què acostuma a moure’n el preu |
|---|---|---|
| Coure | Cable, motors, transformadors, construcció | Electrificació, producció minera, demanda xinesa |
| Alumini | Transport, construcció, envasos | Cost de l’energia, producció xinesa, aranzels |
| Acer i ferralla fèrrica | Construcció, automoció, maquinària | Demanda de la construcció, mineral de ferro, aranzels, preu internacional de la ferralla |
| Níquel | Acer inoxidable, bateries | Producció d’inoxidable i de bateries, oferta concentrada en pocs països |
| Zinc | Galvanitzat de l’acer, zamak | Producció d’acer, construcció, tancaments o obertures de mines |
| Plom | Bateries d’arrencada | Demanda de bateries i volum de reciclatge |
| Estany | Soldadures electròniques, bronze | Demanda electrònica i oferta molt concentrada |
Com afecten les fluctuacions la ferralla?
La ferralla no fèrrica es valora a partir de la cotització de l’LME, ajustada segons la qualitat, la neteja, la quantitat i la logística de cada lot. Si l’LME puja o baixa, el valor del teu coure o del teu alumini es mou en la mateixa direcció, tot i que no en la mateixa proporció per a totes les qualitats. Ho expliquem amb detall per al coure i per a l’alumini en ferralla.
La ferralla fèrrica segueix el seu propi mercat internacional, lligat a la demanda de les acereries i al preu de l’acer. En tots dos casos, el que pot controlar qui genera la ferralla és el mateix: la qualitat del que lliura i com ho lliura.
Què pot fer una empresa que genera ferralla?
Planificar les retirades en lloc d’acumular
Guardar la ferralla esperant una pujada és apostar contra un mercat que ningú no prediu amb fiabilitat. Mentrestant, el material ocupa espai, s’embruta o s’oxida i pot generar problemes de seguretat i d’emmagatzematge de residus. Retirar de manera regular reparteix el risc: unes vegades vens per sobre de la mitjana i d’altres per sota.
Pactar subministraments periòdics amb una referència clara
Si generes volum de manera constant, un acord de retirada periòdica amb contenidors a les teves instal·lacions dona previsibilitat a totes dues parts. L’important és que la valoració estigui referenciada a un índex públic, com l’LME, i que sàpigues quins factors del teu material l’ajusten.
Classificar en origen
És la palanca que depèn més de tu. Un lot barrejat es valora com a barreja; separat per metalls i qualitats, cada fracció es paga pel que és. Separar el coure del llautó, l’alumini de perfil del de fosa o l’inoxidable 316 del 304 sol aportar més que encertar el millor moment per vendre. La guia d’aliatges metàl·lics explica per què.
Demanar valoracions transparents
Demana que t’expliquin en què es basa la valoració: quina referència de mercat s’utilitza i quines característiques del teu material l’ajusten. Amb aquesta informació pots comparar ofertes amb criteri i entendre per què canvien.
I una empresa que compra metall?
Les empreses que depenen d’un metall per fabricar acostumen a combinar diverses eines: contractes de subministrament amb preu referenciat a l’LME, cobertures al mercat de futurs per fixar avui el preu d’una compra futura, diversificació de proveïdors i pressupostos amb marges de variació en els projectes llargs. El metall reciclat, disponible a prop i amb una petjada energètica més baixa, forma part d’aquesta estratègia.
Com treballa Alberich amb els preus del mercat?
Prenem l’LME com a referència per valorar els metalls no fèrrics que comprem, de manera que les nostres tarifes segueixen l’evolució de la cotització. Amb els clients que generen o consumeixen volum de manera constant tanquem acords de subministrament amb preus referenciats a la cotització de l’LME.
Perquè la classificació en origen sigui fàcil, deixem contenidors d’1 a 30 m³ a les instal·lacions del client i els retirem amb flota pròpia, amb tota la documentació del residu. A la planta, més de 300.000 tones l’any passen per les nostres línies de classificació i separació. Tens la llista de materials a què comprem.
Preguntes freqüents
Val la pena guardar la ferralla fins que pugi el preu?
En general, no. Ningú no sap quan serà el pròxim màxim, i mentre esperes el material ocupa espai, es degrada i pot acabar valent menys. Per a la majoria d’empreses, retirar de manera regular i classificar bé dona millor resultat que intentar encertar el moment.
Per què el preu que m’ofereixen no coincideix amb la cotització de l’LME?
Perquè l’LME cotitza metall refinat, en dòlars i per tona, i la ferralla encara s’ha de classificar, transportar i tornar a fondre. La valoració parteix d’aquesta referència i l’ajusta segons la qualitat, la neteja, la quantitat i la logística del teu lot.
La ferralla fèrrica també cotitza a l’LME?
No de la mateixa manera que el coure o l’alumini. L’LME té contractes de ferralla d’acer, però a la pràctica la ferralla fèrrica es valora segons el mercat internacional de la ferralla i el preu de l’acer, que depenen sobretot de la demanda de les acereries.
On puc consultar la cotització dels metalls?
Al web del London Metal Exchange, que publica els preus oficials, i en serveis d’informació de mercat especialitzats. Tingues en compte que aquestes xifres són la referència del metall refinat, no el preu de la teva ferralla.
Si vols revisar com es valoren els metalls que genera la teva empresa, explica’ns quins materials i volums tens.
