El reciclatge de metalls és gairebé tan antic com la metal·lúrgia: des que l’ésser humà fon metall, torna a fondre el que es trenca o ja no serveix. El que ha canviat amb els segles és l’escala, la tècnica i les normes, fins a convertir-se en una indústria que avui proveeix de matèria primera acereries i foneries de tot el món.
Aquest és un recorregut breu per la història del reciclatge de metalls i pel lloc que hi ocupa Alberich, que recicla metalls a Barcelona des del 1900.
Des de quan es reciclen els metalls?
Com a mínim des de l’edat del bronze. En jaciments de tot Europa han aparegut dipòsits de destrals, puntes de llança i fragments de lingot trencats, aplegats, segons bona part dels arqueòlegs, per tornar-los a fondre. El bronze era car de produir, perquè calia aconseguir coure i estany, que rarament es troben al mateix lloc. Llençar-lo no tenia sentit.
Què es reciclava a l’antiguitat?
Gairebé tot el que era de metall. La majoria de les grans estàtues de bronze gregues i romanes no han arribat fins avui per una raó pràctica: es van fondre per aprofitar-ne el metall.
El cas més conegut és el del Colós de Rodes, una estàtua de bronze que un terratrèmol va enderrocar al segle III aC. Segons el cronista bizantí Teòfanes, les seves restes es van vendre com a metall al segle VII, gairebé nou segles després de la seva caiguda.
Com va canviar el reciclatge de metalls amb la impremta i la indústria?
Amb la impremta de tipus mòbils, a mitjan segle XV, refondre es va convertir en una rutina de taller: els tipus gastats, d’aliatge de plom, es fonien per fabricar-ne de nous.
El gran canvi va arribar amb la siderúrgia moderna. A partir de la dècada del 1860, el forn Siemens-Martin va permetre carregar ferralla juntament amb el ferro colat per fabricar acer, i a principis del segle XX va aparèixer el forn d’arc elèctric, capaç de produir acer partint sobretot de ferralla. Des d’aleshores, la ferralla fèrrica és una matèria primera de la indústria de l’acer, no una deixalla.
L’alumini va arribar més tard. La seva producció industrial va començar el 1886, amb el procés electrolític Hall-Héroult, i el seu reciclatge es va generalitzar al llarg del segle XX per una raó de pes: refondre’l requereix una petita part de l’energia que cal per obtenir-lo a partir de la bauxita.
Quan es va convertir en un sector organitzat?
Entre finals del segle XIX i el segle XX. El 1877 es va fundar a Londres el London Metal Exchange (LME), que encara avui marca la referència de preu dels metalls no fèrrics i, amb ella, bona part del valor de la ferralla de coure, alumini o zinc. Com funciona aquesta referència ho expliquem a la BIR Academy i l’LME.
Durant les dues guerres mundials, diversos països van organitzar campanyes de recollida de ferralla entre la població per proveir la indústria. El 1948 es va fundar el Bureau of International Recycling (BIR), la primera federació internacional del sector, i en les dècades següents es van fixar les qualitats comercials i els mercats de referència que avui ordenen el comerç de metalls.
A Espanya, el marc actual és la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que dona prioritat al reciclatge per davant de l’eliminació i exigeix que els residus es lliurin a gestors autoritzats.
On encaixa Alberich en aquesta història?
Alberich va néixer el 1900, quan Brígida Vilalta Casals va començar la seva activitat de recuperació al Poblenou de Barcelona, un barri que al segle XIX s’havia guanyat el sobrenom de «el Manchester català» per les seves fàbriques. El 1960 l’empresa va entrar al BIR, dotze anys després de la fundació de la federació.
Avui processa més de 300.000 tones l’any entre Castellbisbal, la Llagosta i Constantí. Les dates que expliquen aquest recorregut, de la recuperació a l’enderroc, la fragmentació, el cable, els RAEE o els radiadors, les trobaràs a més de 125 anys d’experiència en reciclatge de metalls. El que comprem avui és a què comprem, i com es recicla actualment la ferralla de ferro i acer, a com es reciclen els materials fèrrics.
Preguntes freqüents
És el mateix reciclat que reciclatge?
A la pràctica, sí. Totes dues paraules són al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: el reciclatge és l’acció de reciclar i el seu efecte, i el reciclat, el resultat de transformar un material perquè es pugui tornar a fer servir. Al sector es fan servir indistintament.
Quin és el metall més reciclat?
Per volum, l’acer. Les associacions del sector el consideren el material més reciclat del món, perquè se separa fàcilment amb imants i es pot fondre una vegada i una altra.
Per què el metall es recicla més que altres materials?
Perquè conserva el seu valor. Un metall ben separat es pot refondre sense perdre les seves propietats essencials, i reciclar-lo consumeix molta menys energia que produir-lo a partir del mineral: en el cas de l’alumini, l’estalvi pot arribar al 95 %.
Si tens metall per vendre, explica’ns quin material és i quina quantitat en tens. Et responem en 48 hores laborables.
