Alberich recicla metalls des del 1900, quan Brígida Vilalta Casals va començar a recuperar materials al Poblenou de Barcelona. Aquesta experiència en reciclatge de metalls, més de 125 anys i cinc generacions de la mateixa família, ha portat l’empresa d’un taller familiar a tres centres propis, més de 170 persones i més de 300.000 tones processades l’any.
Aquestes són les dates que expliquen com s’ha construït aquest ofici i el que se’n nota en la feina de cada dia.
Com va començar Alberich?
El 1900, Brígida Vilalta inicia l’activitat de recuperació a Barcelona. Trenta anys després, el 1930, Francisco Alberich Vilalta dona a aquesta feina una dimensió industrial al Poblenou, aleshores un dels barris fabrils de la ciutat.
És el mateix principi que segueix avui: el que una indústria deixa d’utilitzar és la matèria primera d’una altra.
Quan va fer el salt a la indústria?
El 1960. Amb la incorporació de Pedro Alberich Larguier, l’empresa amplia l’activitat a l’enderroc i al desballestament industrial i naval. Aquell mateix any entra al Bureau of International Recycling (BIR), la federació internacional del reciclatge, i comença a participar en el desenvolupament internacional del sector.
El 1974 es transforma en societat anònima i compra el magatzem de gestió de residus de Castellbisbal, que avui n’és la seu i la planta principal. El 1990, la quarta generació, Pedro i Francisco Alberich de Castro, s’incorpora a la direcció i orienta el negoci cap als residus industrials. El 1992 s’hi suma el magatzem de la Llagosta.
Què ha incorporat Alberich des del 2003?
Les inversions d’aquests anys van sempre en la mateixa direcció: tractar més tipus de material i separar-los millor.
| Any | Fita |
|---|---|
| 2003 | Nova línia de negoci: reciclatge d’àrids de la construcció |
| 2004 | Planta de tractament i reciclatge de cable elèctric |
| 2006 | Ampliació de les autoritzacions ambientals per a cables, transformadors i equips electrònics |
| 2008 | Autorització com a planta de tractament de RAEE |
| 2009 | Sistema de fragmentació amb injecció d’aigua |
| 2011 | Posada en marxa de SCRAPCENTER i SCRAP XTREM |
| 2012 | Línia de segona fusió d’alumini procedent de Zorba |
| 2015 | Línia de reciclatge i valorització de llaunes d’alumini |
| 2017 | 16.500 m² més per ampliar el centre de Castellbisbal |
| 2018 | Obertura del centre de Constantí (Tarragona) |
| 2020 | Línia de tractament de fraccions fines |
| 2021 | Segona fase del procés de reciclatge de llaunes |
| 2023 | Ampliació i modernització de la flota de camions |
| 2024 | Nova cisalla al magatzem central i molí triturador per a metalls |
| 2025 | Plaques solars al magatzem central i ampliació de la planta de cable |
| 2026 | Planta de reciclatge de radiadors d’alumini i coure i nova cisalla al centre de Constantí (Tarragona) |
La línia del temps completa, amb la inversió prevista per al 2027, és a la pàgina d’història d’Alberich. I cap a on va l’empresa els propers mesos ho expliquem a l’article sobre els objectius d’Alberich per al 2026.
Què ensenyen 125 anys d’experiència en reciclatge de metalls?
Que el valor és a la classificació
Un mateix camió de ferralla es pot pagar com a barreja o com a metall. El que hi marca la diferència és separar bé: el coure de l’alumini en un radiador, el plàstic del coure en un cable, l’acer amb pocs residuals de la resta. Gairebé totes les inversions de la taula responen a això.
Que el proveïdor i el client són la mateixa persona
Qui avui ven la seva ferralla és qui demà demana una recollida, un contenidor o un desmantellament. Sense matèria primera no hi ha reciclatge, així que cada relació es cuida a llarg termini, amb valoracions explicades i documentació clara.
Que el mercat és internacional
La ferralla es compra i es ven amb referències globals, com l’LME per als metalls no fèrrics. Formar part del BIR des del 1960, de la FER i del Gremi de Recuperació de Catalunya manté l’empresa al dia del que passa al sector i en la normativa.
Que el control no s’improvisa
Control radiològic a l’entrada i a la sortida, anàlisi espectrogràfica del coure i certificacions ISO 9001, 14001 i 45001. És la part menys visible de l’ofici i la que permet treballar amb acereries, foneries i clients industrials exigents.
Com és Alberich avui?
Tres centres propis, a Castellbisbal, la Llagosta i Constantí, i vuit punts de compra de la xarxa Scrap Center a Catalunya. A Castellbisbal hi ha la fragmentadora de 4.000 HP i la separació de no fèrrics per corrents de Foucault, raigs X i colorimetria, i l’empresa treballa, a més, amb cisalles de 600 a 1.000 t i una línia de ferralla de baix residual.
Amb aquesta base, Alberich compra ferralla i metalls de tota mena, gestiona RAEE, vehicles fora d’ús i transformadors, coordina la gestió de residus industrials i executa demolicions industrials amb maquinària i equip propis. Si t’interessa com encaixa aquesta història en la del reciclatge en general, tens una breu història del reciclatge de metalls.
Preguntes freqüents
Alberich continua sent una empresa familiar?
Sí. Són cinc generacions de la mateixa família des que Brígida Vilalta Casals va començar el 1900, i l’empresa manté l’arrelament a Catalunya.
Què és Scrap Center?
És la xarxa de punts de compra d’Alberich, posada en marxa el 2011. Avui té vuit punts, a Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Rubí, les Franqueses del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Igualada, el Vendrell i Malgrat de Mar.
Amb quins clients treballa Alberich?
Amb indústria de totes les mides, de sectors com el químic, el farmacèutic, l’energètic, l’automoció i l’alimentació. També amb sistemes col·lectius de RAEE, plantes de selecció i particulars que lliuren el vehicle o el material a la xarxa Scrap Center.
On és la seu d’Alberich?
Al polígon industrial Can Pelegrí, C/ Ferro 8, a Castellbisbal (Barcelona). Allà hi ha la planta principal i la fragmentadora.
Si tens metall per vendre o un projecte de gestió de residus o de demolició, explica’ns què necessites. Et responem en 48 hores laborables.
