El coure és un metall pur, de color vermellós ataronjat, i el bronze és un aliatge de coure amb estany, de color marró daurat. D’aquesta diferència de composició se’n deriva tota la resta: el coure condueix millor l’electricitat i la calor, i el bronze és més dur i aguanta millor el desgast i l’aigua de mar. Per això el coure i el bronze poques vegades competeixen pel mateix ús: el primer va a cables, debanats i tubs; el segon, a coixinets, engranatges, hèlices i escultures.
A Alberich treballem amb tots dos des de fa més de 125 anys. Aquesta guia resumeix què és el bronze, quina composició té, el color del bronze i del coure, les seves propietats i com distingir-los.
Què és el bronze?
El bronze és un aliatge format principalment per coure, i el segon element, en el bronze clàssic, és l’estany. Va ser el primer aliatge que l’ésser humà va fabricar a gran escala, fins al punt de donar nom a l’edat del bronze, fa més de 5.000 anys: afegir estany al coure donava eines i armes molt més dures que les de coure sol.
Avui el terme també inclou aliatges de coure en què l’element d’aliatge principal és l’alumini o el silici, com el bronze d’alumini, a més de bronzes d’estany amb petites addicions, com el fosforós. El que no s’anomena bronze és l’aliatge de coure amb zinc com a element d’aliatge principal: això és llautó. Si t’interessa aquesta comparació, la tens a llautó i bronze: diferències i usos.
Quina és la composició del bronze?
La composició del bronze varia segons l’ús. El bronze clàssic ronda el 88 % de coure i el 12 % d’estany, i en general l’estany oscil·la entre el 3 % i el 20 %. S’hi afegeixen altres elements en petites quantitats per millorar alguna propietat concreta:
| Tipus de bronze | Composició aproximada | Per a què es fa servir |
|---|---|---|
| Bronze d’estany | Coure amb al voltant d’un 10-12 % d’estany | Engranatges, corones de vis sens fi, casquets, peces foses |
| Bronze fosforós | Coure i estany amb una petita addició de fòsfor | Molles, contactes elèctrics, connectors |
| Bronze d’alumini | Coure amb alumini i, sovint, ferro i níquel | Hèlices, valvuleria d’aigua de mar, eines antiespurnes |
| Bronze de campanes | Coure amb al voltant d’un 20 % d’estany | Campanes i plats |
| Bronze 85-5-5-5 | 85 % coure, 5 % estany, 5 % zinc i 5 % plom | Valvuleria, bombes, peces de lampisteria foses |
Com que cada tipus té una destinació diferent a la foneria, en el reciclatge se separen per aliatge sempre que es poden identificar.
Color bronze i color coure: en què es diferencien?
El color bronze és un marró daurat, més apagat que l’or i menys vermell que el coure. El coure acabat de polir o de tallar té un to vermellós ataronjat molt reconeixible, que tira a rosat a l’interior del metall. Quan es fan servir com a noms de color, en disseny gràfic se solen prendre com a referència el #CD7F32 per al bronze i el #B87333 per al coure.
| Tret | Coure | Bronze |
|---|---|---|
| Superfície neta o acabada de llimar | Vermellós ataronjat, brillant | Marró daurat; més pàl·lid com més estany porta |
| Color de referència (hex) | #B87333 | #CD7F32 |
| Envellit en interior | Marró fosc, gairebé xocolata | Marró fosc mat |
| Envellit a la intempèrie | Pàtina verda amb els anys | Pàtina marró i després verdosa, com a les estàtues |
El color del bronze canvia amb la composició. Amb poc estany tira a vermellós daurat; quan l’estany augmenta, es torna més pàl·lid i grisós, com el bronze de campanes. El bronze d’alumini és d’un groc daurat que recorda el llautó, i l’acabat (polit, patinat o envellit) pot alterar molt l’aparença de qualsevol d’ells. Per això, per comparar el color del bronze i del coure, convé llimar una zona petita i mirar-la amb llum natural.
Quines propietats té el bronze en comparació amb el coure?
Les propietats del bronze s’expliquen per l’estany, que endureix el coure a costa de la seva conductivitat. Aquesta taula resumeix les diferències amb valors generals; cada aliatge concret té les seves pròpies xifres.
| Propietat | Coure | Bronze |
|---|---|---|
| Composició | Element pur (Cu) | Aliatge de coure i estany o altres elements d’aliatge |
| Conductivitat elèctrica | La millor després de la plata | Força més baixa |
| Conductivitat tèrmica | Molt alta | Mitjana |
| Duresa | Tou i molt dúctil | Més dur i resistent |
| Desgast i fricció | Es desgasta amb facilitat | Molt resistent; fregament baix contra l’acer |
| Corrosió | Bona | Excel·lent, fins i tot en aigua de mar |
| Punt de fusió | 1.085 °C | Més baix que el del coure: al voltant de 850-1.050 °C segons l’aliatge |
| Magnetisme | No magnètic | No magnètic (alguns bronzes d’alumini amb ferro, molt lleugerament) |
Avantatges del bronze respecte al coure
El bronze és més dur i aguanta molt millor el fregament; per això es fa servir en coixinets, casquets i engranatges que treballen contra peces d’acer. Resisteix millor la corrosió en ambients marins, suporta millor les càrregues repetides i omple bé els motlles quan es fon, cosa que permet fabricar peces complexes per fosa. Alguns bronzes amb plom o grafit són, a més, autolubricants. I la seva sonoritat el fa insubstituïble en campanes i plats.
On guanya el coure
On importa conduir. El coure és el material de referència per a cables, debanats de motors, transformadors, intercanviadors de calor i canonades d’aigua i de climatització. Un cotxe elèctric pot arribar a portar diverses desenes de quilos de coure, i cap bronze no pot ocupar aquest lloc sense perdre rendiment.
Coure i bronze a la indústria: on es fa servir cadascun?
Les propietats de cadascun reparteixen els usos gairebé sense solapaments. Aquesta taula resumeix on trobaràs cada metall a la indústria:
| Sector | Coure | Bronze |
|---|---|---|
| Electricitat i energia | Cable, debanats, transformadors, barres de quadres elèctrics | Molles i contactes de bronze fosforós |
| Construcció i instal·lacions | Canonades d’aigua, calefacció i climatització, cobertes i canals | Valvuleria, elements arquitectònics |
| Maquinària | Intercanviadors de calor, motors | Coixinets, casquets, engranatges, corones de reductors |
| Automoció | Cablejat, motors i bateries de vehicles elèctrics | Casquets i peces de fricció |
| Naval | Canonades i connexions a bord | Hèlices, bombes i valvuleria d’aigua de mar |
| Art i patrimoni | Cobertes i revestiments que fan pàtina verda | Escultures, campanes, plaques commemoratives |
Què dura més, el coure o el bronze?
En peces mecàniques, el bronze. Com que és més dur, resisteix millor el desgast, la fatiga, la cavitació en bombes i vàlvules i la corrosió de l’aigua salada, i manté millor les dimensions amb el temps. Recuperem peces de bronze de maquinària industrial i d’instal·lacions navals que han treballat durant dècades.
En aplicacions elèctriques la pregunta no té sentit: el coure és l’únic dels dos que compleix. La seva vida útil en una instal·lació ben feta també es compta en dècades.
Què val més, el coure o el bronze?
En ferralla, el coure net se sol valorar per sobre del bronze. El coure té cotització pròpia al London Metal Exchange (LME) i un ús directe en trefileries i refineries. El bronze no té cotització pròpia: es valora pel contingut de coure i d’estany, pel tipus d’aliatge i per com arriba de net i ben separat.
En tots dos casos el preu depèn de la puresa, la forma del material, la quantitat i el mercat del moment. Ho expliquem amb detall a com es recicla el coure i de què depèn el preu.
Com saber si una peça és de coure o de bronze?
Llima o rasca una zona petita i compara’n el color: vermellós ataronjat en el coure, marró daurat en el bronze. Després prova’n la duresa amb un punxó o un tornavís: el coure es marca amb facilitat i el bronze aguanta molt més. L’imant no serveix per distingir-los, perquè cap dels dos no és magnètic; si la peça s’hi enganxa, porta acer a dins.
Quan amb la vista no n’hi ha prou, la composició es confirma per espectrometria. Si el que necessites és separar el bronze del llautó en un lot de ferralla, tens les proves pas a pas a com identificar el llautó i el bronze.
Com classifiquem el coure i el bronze a Alberich?
Tot el material passa un control radiològic a l’entrada. El coure se separa per qualitats (coure de primera, de segona, tub, cable) i el cable es processa a la nostra planta pròpia de granulació, amb anàlisi espectrogràfica del coure com a part del procés de producció. El bronze i el llautó es classifiquen per aliatge abans de vendre’ls a foneries especialitzades.
Pots veure les qualitats amb què treballem a les fitxes de coure i de llautó i bronze.
Preguntes freqüents
El bronze pot substituir el coure en una instal·lació elèctrica?
No. El bronze condueix l’electricitat, però molt pitjor que el coure, de manera que en cables, debanats o transformadors es perdria energia en forma de calor. Només es fa servir en peces elèctriques en què importa més l’elasticitat que la conducció, com les molles i els contactes de bronze fosforós.
El bronze s’oxida?
No s’oxida com el ferro: amb el temps forma una pàtina superficial, marró i després verdosa, que protegeix el metall de sota. El problema apareix amb els clorurs, per exemple a prop del mar, que poden provocar una corrosió activa en forma de taques de color verd clar i polsoses.
És rendible reciclar quantitats petites de bronze?
Sí, perquè el bronze conserva el valor del coure i l’estany que conté fins i tot en quantitats petites. Per treure’n el màxim, separa’l del llautó i del ferro i porta’l a un gestor que el classifiqui per aliatge.
Què necessita una empresa per lliurar ferralla de coure o de bronze?
L’ha de lliurar a un gestor de residus autoritzat, amb el codi LER que correspongui i la documentació de trasllat del residu. Alberich és gestor autoritzat (E-345.97) i aplica un control radiològic a tot el material que entra a les seves instal·lacions.
Si tens coure, bronze o una barreja de tots dos i vols saber què val, explica’ns què tens i en quina quantitat.
