El llautó és un aliatge de coure i zinc, de color groc daurat, fàcil de mecanitzar i molt utilitzat en aixetes, valvuleria i peces elèctriques. El bronze és un aliatge de coure i estany, més dur i resistent al desgast i a l’aigua de mar, i per això s’utilitza en coixinets, engranatges i peces navals. La diferència entre el llautó i el bronze és el segon metall de l’aliatge, i d’aquí en surten el color, les propietats i els usos.
Aquesta guia explica què és cada aliatge, en què es diferencien, per a què s’utilitza cadascun i quan convé triar l’un o l’altre. Al final també veuràs què passa amb tots dos quan acaben com a ferralla.
Què és el llautó?
El llautó és un aliatge de coure amb zinc. El zinc sol estar entre el 5 % i el 45 %, i aquesta proporció canvia molt el material: amb poc zinc el llautó és vermellós i molt dúctil; amb més zinc es torna groc, més dur i més apte per a la forja i la mecanització. Molts llautons porten, a més, petites quantitats de plom, estany, alumini o arsènic per millorar la mecanització o la resistència a la corrosió.
El que fa que el llautó sigui tan comú a la indústria és el seu equilibri: es mecanitza molt bé, resisteix la corrosió en aigua dolça i a l’atmosfera, condueix bé l’electricitat i la calor, té un acabat daurat atractiu i és més barat que el bronze. Es fon al voltant dels 900-940 °C, per sota del coure, cosa que en facilita la fosa i l’estampació en calent.
Tipus de llautó més habituals
| Tipus | Composició aproximada | Per a què s’utilitza |
|---|---|---|
| Llautó 70/30 (CuZn30) | 70 % coure, 30 % zinc | Embotició profunda, beines de munició, tubs d’intercanviadors |
| Llautó 60/40 (CuZn40) | 60 % coure, 40 % zinc | Forja en calent, peces estampades, xapa |
| Llautó de mecanització (CuZn39Pb3) | Coure i zinc amb un 2-3 % de plom | Peces tornejades, racords, cargols, serralleria |
| Llautó naval (CuZn39Sn1) | Coure i zinc amb un 1 % d’estany | Accessoris i peces en contacte amb aigua de mar |
| Llautó resistent a la deszincificació (DZR) | Coure i zinc amb petites addicions, com l’arsènic | Lampisteria i aigua potable |
| Tombac o llautó vermell | 85-95 % coure | Bijuteria, medalles, peces decoratives |
Què és el bronze?
El bronze és un aliatge de coure en què el segon element, en el bronze clàssic, és l’estany, normalment entre el 3 % i el 20 %. També s’anomenen bronzes els aliatges de coure amb alumini o silici com a element d’aliatge principal, i el bronze fosforós és un bronze d’estany amb una petita addició de fòsfor. És més dur que el llautó, resisteix millor la fricció i la corrosió marina, i el seu color va del marró vermellós al marró daurat.
Si busques la composició de cada tipus de bronze, el color o com es compara amb el coure, ho tens a la guia sobre el coure i el bronze.
Quina diferència hi ha entre el llautó i el bronze?
Tots dos són aliatges de coure, però el zinc i l’estany els donen caràcters oposats. El llautó és el material de les peces que s’han de mecanitzar en sèrie i que han de resistir l’aigua i la humitat; el bronze, el de les peces que treballen amb fregament, càrrega o aigua salada.
| Característica | Llautó | Bronze |
|---|---|---|
| Element d’aliatge principal | Zinc | Estany (o alumini o silici) |
| Color | Groc daurat | Marró vermellós o marró daurat |
| Duresa | Mitjana | Més alta |
| Mecanització | Excel·lent, sobretot amb plom | Bona, variable segons l’aliatge |
| Resistència al desgast | Moderada | Alta, amb poc fregament contra l’acer |
| Corrosió | Bona en aigua dolça; pot patir deszincificació en aigües agressives | Excel·lent, també en aigua de mar |
| Conductivitat elèctrica | Bona, superior a la de la majoria de bronzes | Més baixa |
| Punt de fusió | Uns 900-940 °C | Al voltant de 850-1.050 °C, segons l’aliatge |
La deszincificació mereix una explicació: en aigües amb clorurs o molt agressives, el zinc del llautó es pot dissoldre i deixar una estructura de coure porosa i fràgil. Per això en lampisteria s’utilitzen llautons DZR i al mar es prefereixen el llautó naval o, directament, el bronze.
Per a què s’utilitza el llautó?
Els usos del llautó tenen un denominador comú: peces de precisió, fabricades en sèrie, que han de resistir la humitat i tenir bon aspecte.
| Sector | Peces típiques de llautó | Per què llautó |
|---|---|---|
| Lampisteria i gas | Aixetes, vàlvules, claus de pas, racords | Es mecanitza bé i resisteix l’aigua |
| Electricitat | Borns, terminals, clavilles, connectors | Bona conductivitat i fàcil de tornejar |
| Serralleria i ferramenta | Panys, claus, frontisses, tiradors | Durador, no s’oxida com l’acer i té un bon acabat |
| Instruments musicals | Trompetes, trombons, tubes, saxòfons | Es treballa bé en xapa i té bona sonoritat |
| Munició i indústria | Beines, tubs d’intercanviadors, peces estampades | Ductilitat per embotir i conformar |
Per a què s’utilitza el bronze?
El bronze s’utilitza on el llautó es quedaria curt: peces que freguen, que suporten càrrega o que viuen en aigua salada.
| Ús | Peces típiques de bronze | Per què bronze |
|---|---|---|
| Mecànica | Coixinets, casquets, corones de vis sens fi, engranatges | Resisteix el desgast i frega poc contra l’acer |
| Naval | Hèlixs, valvuleria d’aigua de mar, bombes | Resistència excel·lent a la corrosió marina |
| Electricitat | Molles, contactes, connectors de bronze fosforós | Elasticitat i resistència a la fatiga |
| Seguretat industrial | Eines antiespurnes per a zones ATEX | Els bronzes d’alumini gairebé no fan espurnes en colpejar |
| Art i so | Escultures, campanes, címbals | Bona colada en motlle, pàtina estable i sonoritat |
Quan triar llautó i quan bronze?
Tria llautó quan necessitis peces tornejades o estampades en sèrie, amb un bon acabat i a un cost ajustat: aixetes, connexions, terminals, ferramenta. Per a l’aigua potable, demana llautons resistents a la deszincificació i amb un contingut baix de plom.
Tria bronze quan la peça hagi de treballar amb fricció, càrregues repetides o aigua de mar: un casquet que gira sobre un eix d’acer, la corona d’un reductor o una vàlvula d’un vaixell. El bronze sol ser més car, perquè l’estany costa més que el zinc, però en aquestes condicions dura molt més i compensa.
Es reciclen el llautó i el bronze?
Sí, i sense perdre propietats: es fonen i tornen a ser llautó i bronze nous. La condició és que arribin separats per aliatge: cada foneria treballa amb una composició concreta, i l’estany d’un bronze barrejat amb llautó, o el zinc d’un llautó barrejat amb bronze, li desajusta la composició. T’expliquem com distingir-los i preparar-los a la guia per identificar llautó i bronze a la ferralla.
A Alberich comprem llautó, bronze i zamak, que provenen tant de la indústria com dels nostres propis desmantellaments, i els classifiquem per aliatge abans d’enviar-los a foneries especialitzades. Pots veure com els treballem a llautó i bronze i la resta de materials a què comprem. I si estàs comparant aquests aliatges amb d’altres, tens una visió general a la guia d’aliatges metàl·lics.
Preguntes freqüents
El llautó s’oxida?
No s’oxida com el ferro, però amb el temps s’enfosqueix i perd brillantor, i en ambients humits pot fer taques verdoses. És una capa superficial que es neteja sense malmetre la peça.
El llautó porta plom?
Alguns llautons sí. Els de mecanització incorporen un 2-3 % de plom perquè l’encenall surti curt i la peça es tornegi millor. Per a peces en contacte amb aigua potable s’utilitzen llautons amb molt poc plom o sense.
Què és més car, el llautó o el bronze?
En general, el bronze, perquè l’estany és força més car que el zinc. Com a ferralla, tots dos es valoren pel contingut de coure i per com arribin de ben separats.
El llautó és magnètic?
No. Ni el llautó ni el bronze s’enganxen a l’imant. Si una peça d’aspecte daurat s’hi enganxa, és acer llautonat o porta peces d’acer a dins.
Si tens llautó o bronze per reciclar, explica’ns quin material és i quina quantitat en tens i te’l valorem.
